Mobilitat elèctrica i compartida en temps de COVID-19

Mobilitat elèctrica i compartida en temps de COVID-19

L’Editorial del Consell Rector

El 2016 va néixer Som Mobilitat fruit de la combinació de les tradicions ecologistes, antinuclears i de les renovables, del foment de la bicicleta i de la mobilitat sostenible. Amb pocs anys entre totes hem creat una xarxa de grups locals, desenvolupat tecnologia, impulsat serveis de mobilitat… però, sobretot, amb la suma de totes, hem aconseguit convertir la cooperativa en un dels projectes referents de la mobilitat sostenible.

En aquesta nova realitat COVID-19 que estem vivint i que tot indica que serà llarga i, possiblement, inici d’un nou canvi de paradigma, volem donar un impuls a Som Mobilitat  per cooperativitzar noves formes de viure la mobilitat i que estem convençuts que en pocs anys seran claus per a transformar definitivament un model de mobilitat caduc i contaminant.

Amb el COVID-19 l’aposta per prioritzar els desplaçaments a peu, en bicicleta o transport públic i, en cas de necessitat, en vehicle elèctric i compartit, pren força tant per combatre la pandèmia com per continuar treballant per minimitzar la crisi climàtica. Per això, la majoria de les ciutats estan incorporant mesures per accelerar la mobilitat a peu i en bicicleta ampliant voreres i creant espais de mobilitat de proximitat tancant, carrers, illes de cases o centres veïnals i urbans. Mentrestant, el transport públic està treballant per ampliar freqüències i garantir el distanciament social, millorar connectivitats, la integració i la intermodalitat i també millorar el finançament de tota la xarxa per garantir una mobilitat saludable i de qualitat. Per fer front a aquesta situació cal apostar decididament per finançar el transport públic:

  • Fiscalitzant els costos indirectes que genera el vehicle privat contaminant (de combustió i híbrid) en l’àmbit de la salut i en el medi ambient, accelerant la situació d’emergència climàtica.
  • Apostant per posar peatges d’entrada a les ciutats i als centres urbans i per l’ús de les rondes de circumval·lació.
  • Eliminant aparcament gratuïts per avançar en la incorporació de tarifes intel·ligents que penalitzin els trajectes curts.  

Amb tot, la mesura que segurament tindrà un afecte més clar en la mobilitat serà l’èxode ciutat – camp, els canvis en els horaris laborals amb una flexibilització de les jornades laborals i la consolidació del teletreball en molts sectors que reduirà les mobilitats i la necessitat de tenir un vehicle propi per desplaçar-se a la feina diàriament.

Es parla que el cotxe particular repuntarà amb el desconfinament, que tothom prefereix anar amb el seu cotxe  per evitar riscos de contagi, però cal recordar que la contaminació ha estat un element que ha agreujat la pandèmia en moltes zones, que genera molts altres problemes de salut o que és una de les causants del canvi climàtic.

Estem més convençuts que mai que ens toca avançar cap a un model de mobilitat basat en un decreixement en els desplaçaments. Serà fàcil? Segur que no i segur que ens portarà més temps (que potser no tenim). I per on començar? Potser el que ens toca primer és començar a pensar sobre on vivim, on i com treballem, sobre els efectes de la contaminació en la nostra salut, sobre quin oci volem i quin turisme té menys impacte, sobre el comerç de barri que aquests dies ens ha ajudat a tirar endavant o sobre la producció de proximitat, i també sobre el paper de les noves tecnologies i de com ens poden ajudar a decréixer en mobilitat i, alhora, moure’ns de forma +sostenible.

Us animem a participar en les jornades preparatòries de l’Assemblea per treballar sobre tots aquests temes.

El Consell Rector